Qüestions Preliminars

En aquesta entrada m’agradaria parlar d'alguns temes, més aviat teòrics, relacionats amb la intervenció en tabaquisme, Situar-la dins el conjunt d’intervencions i consells que donem a l’Atenció Primària, ja que crec que, en el fons, ajudar a deixar de fumar es bastant semblant o té moltes coses en comú a ajudar a perdre pes o ajudar a millorar el control diabètic, per posar dos exemples (hem de pensar i tractar el tabaquisme com una malaltia crònica més).

En primer lloc, el que hem de tenir molt clar és que deixar de fumar és un procés amb diferents fases (un procés d’anys d’evolució, segurament)

Si mirem aquest famós diagrama ho veurem clar

                            Font: Model transteòric del canvi de Prochaska i DiClemente, 1984.

I les nostres tasques es limiten bàsicament a dues:

       

        - Situar la persona en el lloc que es troba dins d’aquest procés. Valoració-Diagnòstic (per poder ajustar el tipus d'intervenció).

         - Ajudar a avançar en aquest procés cap a la seva finalització (cessació). Planificació- Intervenció-Avaluació.

Això no és molt aliè a la nostra activitat habitual a la consulta, ho fem molt sovint en el nostre dia a dia, per tant, NO HEM DE PENSAR QUE NO SOM CAPAÇOS.

Si imaginem pacients amb malalties cròniques segurament fem coses semblants. Primer intentem saber que fa i que vol fer i, en relació a això, planifiquem una intervenció (consell verbal, informació escrita, ajust de medicació........) i pactem un seguiment. Igual que faríem amb un fumador.

Un altre tema que ens fa reduir la nostra “intensitat en la intervenció” és l’evidència de que un gran nombre de persones que ho intenten  no ho aconsegueixen i això ens pot frustrar o fer pensar que no val la pena intervenir  (no cal perdre el temps).

El primer que cal dir és que no tenim que “apostar-ho tot” a la cessació. 

Com dèiem més amunt, cal adaptar el consell a les necessitats del pacient. I per altre banda,  un intent de deixar de fumar sense continuïtat, una recaiguda, SEMPRE (¡¡¡¡SEMPRE!!!!) significa estar més a prop de deixar-ho.

NO ENS HEM DE FRUSTRAR NI CREURE QUE NO SOM PROU HÀBILS, PERÒ TAMPOC CREURE QUE NO HI HA RES A FER.

Pensar que quan una persona vol deixar-ho, ho deixa i que la nostra intervenció té poc a veure amb el resultat final, és un error. Molts fumadors ho deixen tot sols però la nostra ajuda segur que pot ser beneficiosa per un gran nombre de fumadors.

LA NOSTRA TASCA ES AJUDAR A AVANÇAR CAP A LA CESSACIÓ.

Hem d’ajudar a les persona a interioritzar la idea de que ES POSSIBLE DEIXAR-HO I QUE VAL LA PENA INTENTAR-HO. 

Sovint intento pensar amb el pacient obès que ha de modificar certs hàbits de vida sovint molt interioritzats  (bàsicament dieta i exercici). En aquests pacients ens centrem en la MOTIVACIÓ PEL CANVI (els guanys o beneficis que representen la modificació d’hàbits)  i aquí es on rau la peculiaritat de la intervenció en fumadors.

Hem de saber motivar perquè els “precontempladors” dubtin, els “contempladors” s’ho plantegin i els “preparats per l’acció” ho intentin.

______________________________

En altres entrades parlarem de les diferents fases d’aquesta “roda” i cosetes per dur a terme (segurament tornaran a sortir alguns temes citats més amunt) però ara, per acabar aquesta entrada, només voldria apuntar que per les primeres fases d'aquest procés existeix una eina d’intervenció molt interessant que és “l’Entrevista Motivacional”.

L’Entrevista Motivacional és un estil d’interacció terapèutica amb el pacient que pretén ajudar pel canvi.

Les properes dues entrades estaran relacionades amb l’Entrevista Motivacional, ja que crec que és un àrea interesantíssima i molt amplia on poder treure molts aprenentatges per la nostra activitat diària (pel que fa al tabaquisme i per molts altres tipus d’intervencions).

______________________________

Acabaré aquesta entrada amb una frase que es pot utilitzar després d’interrogar sobre l’hàbit tabàquic i de percebre ganes o intencions de deixar-ho o, almenys, dubtes de seguir fumant (“ho veig difícil, però algun dia ho hauré de fer!!”, “tinc ganes de fer-ho però em fa por {guanyar pes, fracassar...}” “la veritat és que em sentiria molt millor {física i anímicament}, però........” :

VOLS QUE QUEDEM UN DIA PER PARLAR DEL TABAC?

A partir d’aquí tot és possible !!!!!