Tal i com vaig apuntar en l'anterior entrada avui penjo la primera de les dues entrades relacionades amb l'Entrevista Motivacional.
El primer que cal preguntar-se és: Què
és l’Entrevista Motivacional?
“La entrevista motivacional (EM) es un tipo de entrevista
clínica centrada en el paciente que, fundamentalmente, le ayuda a explorar y
resolver ambivalencias acerca de una conducta o hábito insano
para promover cambios hacia estilos de vida más saludables. Facilita que el
paciente se posicione hacia el deseo de cambio [motivació], tratando
de ayudarle a reconocer y ocuparse de sus problemas presentes y futuros y
potenciando su percepción de eficacia”.
Entrevista Motivacional. S.Lizarraga, M. Ayarra. 2001
|
En
aquest paràgraf apareixen els dos conceptes claus de l’Entrevista Motivacional
(EM): l'ambivalència i la motivació.
L’AMBIVALÈNCIA és el nucli del problema i
la MOTIVACIÓ és la clau del canvi.
L’ambivalència és normal en quasi totes
les conductes addictives i no significa necessàriament una baixa motivació, cal
saber treballar-la, ajudar a resoldre el “conflicte”.
Si interpretem aquests
dubtes com una manca de motivació davant un problema greu (fumar) el que
aconseguirem és una relació d’enfrontament i el desenvolupament de resistències
per part del pacient.
Treballar
els sentiments que genera el “mal estar” del dubte o el conflicte intern que
produeix l’ambivalència, pot
significar un gran motor de canvi.
L’entrevista motivacional ens ajuda a
resoldre l’ambivalència en la direcció de
canvi.
L’EM
es basa en 5 principis:
1.-
Expressar
empatia. Acceptar i respectar al pacient. Implica cert grau de
solidaritat emocional
2.-
Desenvolupar
la discrepància. És important crear una dissonància cognitiva entre el
que fa i el que vol fer. Que el pacient reconegui on es troba i on voldria
estar. Cal treballar aquest “conflicte”.
3.-
Evitar la discussió. Evitar obligar, imposar
necessitats de canvi o obligacions. Això pot crear resistències, estar a la
defensiva i enfrontaments.
4.-
Capgirar
les resistències. Si apareixen saber “retrocedir” i buscar altres punts
de vista juntament amb el pacient.
5.-
Fomentar
l’autoeficàcia. Cal que el pacient cregui en la possibilitat de fer el
canvi. En la relació amb el pacient cal fer sortir i mantenir l’esperança,
l’optimisme i la possibilitat de canvi. Ningú
no comença un canvi si no creu que pot amb ell
Des
d’un punt de vista teòric el desenvolupament de l’EM també ha ajudat a crear
una nova visió, una nova interpretació, del que és la motivació.
Com
diu JM Fuentes-Pila en el seu article:
“La motivación no es un bien, una cualidad que se posee
o no. Es un estado, en relación con cogniciones, relaciones, emociones y contexto.
Es cambiante en función de diferentes factores”.
“La entrevista motivacional: llave del proceso de cambio en la dependencia nicotin-tabáquica”
Trastornos Adictivos 2005;7(3):153-65
|
“La entrevista motivacional: llave del proceso de cambio en la dependencia nicotin-tabáquica”
Trastornos Adictivos 2005;7(3):153-65
Sovint pensem que la motivació és una
condició imprescindible, el punt de partida, per iniciar una intervenció i
sovint entenem la motivació com una entitat de la que és responsable
exclusivament el propi pacient.
Des d’aquest punt de vista els
professionals ens convertim en classificadors del nivell de motivació
del pacient.
Perdem de vista l’enorme tasca que hi ha per fer en
la vessant d’”incentivadors” de la motivació del pacient. Sobretot
tenint en compte l’especificitat de l’addicció al tabac la qual està
profundament integrada en la vida de les persones, en la majoria dels casos des
de la joventut.
L’autor, en aquest article, apunta uns aspectes que
cal tenir en compte a l’hora de “pensar” en la motivació.
La motivació és l’eix central del procés del canvi.
La motivació és multidimensional.
La motivació és dinàmica i fluctuant.
La motivació està influenciada per les interaccions
socials.
La motivació es pot modificar.
La motivació està influenciada per l’estil del
clínic.
L’Entrevista Motivacional potser sembla més adient per les primeres fases del
procés (els no preparats) però no es pot perdre de vista en cap moment de la intervenció ja que la manera
d’interactuar amb el pacient que proposa l’EM serveix per qualsevol nivell. I, en
tot moment, resulta de gran importància millorar la motivació de les persones, per ajudar-les a dubtar, a
planificar o a actuar.
En la propera entrada posaré uns
accessos a uns articles sobre l’EM i a unes presentacions de “powerpoint”
perquè us serveixin com a tast o punt de partida per si esteu interessats en el
tema de l’Entrevista Motivacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada