Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Preparables. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Preparables. Mostrar tots els missatges

dilluns, 30 d’octubre del 2017

DECIDEIX-TE ! (Deixar de fumar en 4 passos. Papsf)



Fa uns mesos el Programa d’Atenció Primària Sense Fum (papsf.cat) va publicar unes noves guies d’ajuda per deixar de fumar destinades als usuaris ("Guia d'ajuda per deixar de fumar en 4 passos")

Aquestes guies estan dividies en 4 passos: 

  • DECIDEIX-TE!
  • PREPARA’T!
  • DEIXA DE FUMAR: DIA D.
  • MANTÉN-T’HI!

Aprofitant aquestes 4 fases voldria adaptar moltes de les coses que hem parlat en altres entrades a aquests 4 moments de la guia. 
Tot i ser una guia d’ajuda per a fumadors la idea seria explicar/proposar què podem fer en cada una de les fases per ajudar al fumador a anar avançant en el procés de deixar de fumar.

Avui parlarem del primer pas:

DECIDEIX-TE!

En aquesta fase podem trobar dos tipologies de pacient fumador: 
el PRECONTEMPLADOR (no té pensat deixar de fumar en els propers 6 mesos) i el CONTEMPLADOR (no té pensat deixar de fumar en el proper mes).


INTERVENCIONS PER A PACIENTS PRECONTEMPLADORS i CONTEMPLADORS:

1.- Com que segurament es tractarà d’una intervenció oportunista, inclosa dins d’un altre motiu de consulta, el que cal fer en primer lloc és demanar permís per parlar del tabaquisme.

2.- Introduir el tema del tabac mitjançant els principis de l’Entrevista Motivacional (EM):
                - Expressar empatia: acceptar el seu posicionament.
          - Desenvolupar discrepància: evidenciar la contradicció entre el que pensa i el que fa.
              - Evitar la discussió i les resistències: no posar el pacient a la defensiva.
                
              - Fomentar l’autoeficàcia: el pacient ha de creure amb la possibilitat del canvi. 

En les entrades etiquetades com a 1a Visita hi ha exemples de frases que podem utilitzar i desenvolupar en aquests tipus de visita. En concret, en la darrera entrada, anomenada: "5R. Intervenció Moitivacional Breu" s’explica la taula de les 5R, que pot servir-nos de guió per aquests tipus d’intervencions.   


Aquí us deixo uns quants exemples de preguntes obertes que poden servir per treure el tema del tabac a la consulta.


Em permet que li faci 3 o 4 preguntes sobre el tabac?”


“S'ha plantejat mai deixar de fumar?”

“Creu que milloraria alguna cosa si deixés de fumar?”

“Creu que seria important per a vostè o per a la seva família deixar de fumar?”

“Com creu que li afecta a vostè o al seu entorn el fet de fumar?”

“Què li aporta fumar?”

“Què creu que el podria ajudar a deixar-ho (o a canviar)?”

“Hi ha alguna cosa que li preocupi del seu consum actual?”

     
3.- Oferir parlar exclusivament del tabaquisme en un altre visita.

4.- Si no considera oportú fer una visita exclusiva per parlar del seu tabaquisme, tenir-ho present per poder treure el tema, si és possible, en altres visites/consultes. 
Possiblement en pacients contempladors resultarà més fàcil concertar una altre visita per parlar exclusivament del tabac (o potser no?).

5.- Oferir suport i ajuda en qualsevol moment.

Com a “accions” motivadores pot ser molt interessant que el pacient realitzi les 2 activitats proposades per la guia en aquesta fase:


a.-Llistat de motius per fumar/Motius per deixar de fumar.

b.-Càlcul de la despesa en tabac a l’any i, sobretot, possible “reorientació” de la despesa i així, potser, “obrir una porta” a una 2a visita relacionada amb el tabac.







Juntament amb la “Guia d’ajuda per deixar de fumar en 4 passos”, per als usuaris, es va publicar una “Guia pràctica d'intervenció per ajudar a deixar de fumar per als professionals".
Aquesta guia consta, bàsicament, de 3 apartats:

  • Com abordar el consum de tabac.
  • Intervencions en NO DECIDITS/DES.
  • Intervencions en DECIDITS/DES.

En la fase de NO DECIDIT/IDA, dins d’aquesta guia, cal remarcar les preguntes d’intensitat (de 0 a 10) relacionades amb la importància i la confiança en deixar de fumar. 

El que crec que és rellevant d'aquestes preguntes són les qüestions que es poden generar a partir del "tall" o "punt" que marca el pacient en respondre-les. 

Mireu els exemples de la guia:





En una propera entrada parlarem del pas PREPARA'T !


dimecres, 4 de gener del 2017

Gràfics


Avui, després de les “resaques” nadalenques (no necessàriament per culpa de l’alcohol), us presento, com a curiositat, 2 gràfics que utilitzava fa aproximadament 15 anys (o més) quan feia una consulta per ajudar a deixar de fumar, durant les guàrdies d’Atenció Continuada, a l’ABS Penedès Rural.

“Tal qual els ensenyava en aquella època”



1r.





Aquest primer és el clàssic gràfic de millores amb l'abandonament. Serveix, potser, de reforç motivacional, no té cap secret. 


_____________________________________



2n.




Aquest segon gràfic (que en realitat són dos) crec que és una mica més interessant. La primera part del gràfic em serveix per explicar l'acumulació del risc.

El risc d’emmalaltir pel tabaquisme és acumulatiu, a mida que passen els anys com a fumador, cada cop és més alt i, a més, la reducció del risc també és progressiva, per tant, cada cop ens costarà més temps tornar a un nivell  en concret (en relació als riscos) tal i com si ho haguéssim deixat un temps abans.

Potser és una mica embolicat però ho explico: el 1r punt negre del gràfic representa un moment concret en que es deixa de fumar, amb un nivell de risc també concret. Si seguim fumant uns quants anys més (fins el segon punt) el risc ha augmentat. Si ho deixem en aquest moment, per tornar a un nivell de risc com el del primer punt,  han de passar uns quants anys (entre la pujada i la baixada han passat bastants anys).

Tot això des d’una perspectiva “imaginaria”, “teòrica”, “virtual” o “idealitzada”, com vulgueu, però el que si és cert és que el risc de fumar està influenciat, entre d’altres, per la quantitat de tabac fumat i els anys de fumador (són els dos valors del famós concepte de càrrega de risc: “paquets /any” que es fa servir sobretot a nivell epidemiològic {faré una petita entrada per aclarir una mica aquest concepte}).

Per tant, com més temps es fumi més quantitat de tabac s’haurà consumit i més gran serà el risc acumulat. Tot això serveix per donar força a la idea de que QUAN ABANS MILLOR.



La línia de sota del gràfic explica l'evolució "típica i imaginària” de la majoria de fumadors (fases de la roda del canvi de Prochaska i DiClemente).

Arriba un moment en la vida de la majoria de les persones (en uns abans que en d’altres) en el que progressivament li dediquem més atenció al que podríem anomenar “cuidar-se”. El que considerem “excessos” els intentem reduir o eliminar i això passa també en relació al tabac.

La gran majoria de fumadors amb 15, 20, o 25 anys d’hàbit es troben en aquesta situació (i sovint aquest és el gruix de persones que demanen ajuda per deixar de fumar).
Per això, cal insistir en que el primer que tot fumador s’hauria de plantejar quan arriba aquest moment (“m’he de cuidar”) és deixar de fumar.

Abans que qualsevol altre opció, la que té una repercussió més positiva en la salut i en la prevenció de malalties és deixar de fumar (més que millorar la dieta, perdre pes, fer més exercici, reduir el consum d’alcohol......... encara que una cosa no sigui incompatible amb les altres) . 

Avui en dia, fumadors de certa edat i amb uns quants anys d’hàbit que segueixin en la fase de precontemplació n’hi ha molt pocs, I AIXÒ S’HA D’APROFITAR.



El conjunt d'aquests dos gràfics ens pot servir per reforçar dos conceptes molt relacionats en la intervenció, sobre tot, en pacients preparables, pacients amb ganes de deixar-ho, però amb ambivalències prou significatives com perquè representin un obstacle per intentar-ho. I així ajudar a decidir-se, a donar el pas, per a fer un intent.

Les dues idees que podem treure d’aquests gràfics són que cal treballar la idea de"punt final" de "no es pot aplaçar més" i cal passar a l'acció (a la fase d'acció), CAL FER ALGUNA COSA.

I la segona seria la idea de que “QUAN ABANS MILLOR”.