dijous, 31 de maig de 2018

31 de Maig Dia Mundial Sense Tabac

Avui és 31 de Maig, i l’entrada ha de fer referència, com sempre, a la campanya engegada per l’OMS, com cada any, sobre el DIA MUNDIAL SENSE TABAC.


Aquest any l'OMS dedica el Dia Mundial Sense Tabac a la relació entre el tabac i les cardiopaties i altres malalties cardiovasculars, entre elles l'accident vascular cerebral, que, conjuntament, són les principals causes de mort al món.


En el següent enllaç accedireu a la pàgina oficial de l'OMS en castellà i amb la informació de la campanya d'aquest any.




El cartell oficial de la campanya és el següent:







Els objectius principals de la campanya d'aquest any serien els següents:

·      1. Posar en relleu la relació entre el consum de productes de tabac i les cardiopaties i altres malalties cardiovasculars.

·         2. Augmentar la conscienciació de la població en general sobre les conseqüències per a la salut cardiovascular del consum de tabac i l'exposició al fum de tabac aliè.

 3. Animar els països a reforçar l'aplicació de les mesures MPOWER de lluita contra el tabac que figuren al Conveni Marc sobre el Control del Tabaquisme (CMCT) de l'OMS.

Aquest programa MPOWER té els següents punts:

ü  Monitor: vigilar el consum de tabac i aplicar polítiques preventives.

ü  Protect: protegir la població de l'exposició al fum del tabac prohibint el consum d'aquest producte en els espais públics tancats, els llocs de treball i els transports públics.

ü  Offer: donar suport per abandonar l'hàbit tabàquic mitjançant ajudes generalitzades a tots els fumadors i amb cobertura de costos, que incloguin un breu assessorament ofert per treballadors sanitaris i línies telefòniques nacionals d'ajuda, sense cost per a l'usuari. 

ü  Warn: advertir dels perills del tabac utilitzant un empaquetat neutre/normalitzat i/o grans advertències sanitàries gràfiques en tots els paquets de tabac, i dur a terme campanyes eficaces en els mitjans de comunicació per advertir la població dels danys que causa el consum d'aquest producte i l'exposició al fum de tabac aliè. 

ü  Enforce: prohibir tota forma de publicitat, promoció i patrocini del tabac. 

ü  Raise: augmentar els impostos als productes de tabac i fer que siguin menys assequibles.

___________________________
___________________________




Donat que aquest any el lema de l’OMS és tabac i malalties cardiovasculars voldria ressaltar-vos  un article, de fet un metanàlisi de 141 estudis de cohorts  publicat pel BMJ,  que ha sigut molt comentat ja que la seva tesi és que consums petits (1 cigarret al dia) no són segurs, almenys pel que fa a cardiopatia isquèmica i accident vascular.


                               “Men who smoked one cigarette per day had 46% of the
                               excess relative risk for smoking 20 cigarettes per day
                               (53% using relative risks adjusted for multiple factors),
                               and women had 31% of the excess risk (38% using
                               relative risks adjusted for multiple factors)”


Els homes que fumen un cigarret al dia tenen el 46% de l’excés de rics que tenen els que fumen 20 cig. i les dones en tenen un 31%.


Realment resulta sorprenent.


Les conclusions són clares:


                               Smoking only about one cigarette per day carries a risk
                                of developing coronary heart disease and stroke much
                               greater than expected: around half that for people who
                               smoke 20 per day. No safe level of smoking exists for
                               cardiovascular disease. Smokers should aim to quit instead
                               of cutting down to significantly reduce their risk of these
                                two common major disorders.



Els fumadors d’1 cigarret al dia tenen “quasi” el 50% (46% en homes i 31% en dones) del risc de patir una cardiopatia isquèmica o un AVC del que tenen els fumadors de 20 cig. al dia. 


Val molt la pena donar-li una ullada a l’article.







___________________________________
___________________________________




A Catalunya el responsable de dinamitzar el dia mundial sense tabac és el Programa d’Atenció Primària Sense Fum (PAPSF; http://www.papsf.cat/ ), amb el que s'anomena Setmana Sense Fum  (en aquest enllaç trobareu tota la informació i documentació de la setmana sense fum).


L’objectiu de la Setmana Sense Fum, amb diferents actes, és sensibilitzar la població de la importància que té per a la salut el fet de no iniciar-se o abandonar l’hàbit tabàquic i poder gaudir d’un ambient lliure de fum.


El lema de la campanya d'aquest any és: 
VIU A SAC, SENSE TABAC! 
i el cartell principal és aquest:







A nivell d'España, la semfyc, fa la "Semana Sin Humo". Tota la informació la trobareu a aquest enllaç.


El cartell oficial és aquest:







Aquest any també segueix realitzant-se la campanya “Stoptabaco31mayo” a Youtube. Nous vídeos interessants relacions amb el tabaquisme.


L’enllaç al canal és aquest: "Stoptabaco31mayo"


Jo voldria resaltar un d’ells, potser més encaminat a pacients, que fa referència a la decisió de deixar de fumar.
Aquest és l’enllaç:  https://www.youtube.com/watch?v=85OMIm7X93w


També, des de fa uns dies, hi ha un concurs fotogràfic o de relats a Twitter i a Instagram amb el “hashtag”  #infermerescontraeltabac.


____________________
____________________




A nivell de l’EAP Penedès Rural, aquest any també hem posat “paradeta” a Santa Margarida i els Monjos. Hem fet una petita enquesta per indagar motius pels quals els exfumadors van deixar de fumar i possibles motius que als fumadors els podrien ajudar a deixar-ho.













El dimecres dia 30 vam fer una sessió a l’equip sobre “Intervenció en Tabaquisme a l’Atenció Primària”.















PD. Aquest és el segon any.

Gràcies.








dimarts, 6 de març de 2018

Tractament Farmacològic

Avui reprenem les entrades relacionades amb la guia en 4 passos del PAPSF  i parlarem del tractament farmacològic. 

Seguint la guia, els tractaments estarien inclosos dins de l’apartat PREPARA’T (2n pas en la guia).

El punt de partida que m’agradaria ressaltar és que, per mi, els tractaments farmacològics són uns dels elements principals a l’hora d’ajudar a deixar de fumar.

Crec que si aquests augmenten les probabilitats d’èxit (hi ho fan d’una manera clara) no els podem menysprear ni deixar-los de banda, al contrari, crec que han d’estar més presents en el nostre consell antitabac.

La diferència entre aconseguir-ho i no aconseguir-ho (deixar de fumar) sovint pot ser tant gran que hem de posar a l’abast del pacient totes les eines de que disposem.

Un intent no reeixit pot representar una espera, una demora, en definitiva, una decisió de  tornar-ho a intentar de vegades massa llarga.

De la mateixa manera, penso que si el pacient té clar que vol intentar-ho sense cap tractament addicional, després de conèixer totes les possibilitats, els beneficis i els possibles problemes que poden comportar els tractaments, cal respectar i adaptar la intervenció a la seva decisió, encara que fumi dos paquets al dia.

En moltes guies es parla de tractament farmacològic a partir de 10 cigarrets al dia. És evident que el tractament cal individualitzar-lo, però en una persona que fumi 5, 7 o 8 cigarrets al dia, no creieu que li aniria bé, per exemple, un substitut de nicotina en forma de xiclet, comprimit o esprai per algun moment molt concret? 

O, fins i tot, un pegat de baixa dosificació? Si això li pot ajudar o li pot fer sentir-se “protegida”, hem de negar-li?

Fins i tot la Vareniclina es pot utilitzar en persones fumadores de menys de 10 cig. al dia.

La seguretat dels tractaments farmacològics cada cop té més evidència científica.

Sovint en persones poc fumadores (entre 5 i 10 cig al dia) es produeix “craving” o sdr. d’abstinència al deixar de fumar i per aquest problema els tractament farmacològics funcionen molt bé. 


En un altre ordre de coses, la majoria de mètodes, tècniques o accions que pot utilitzar el pacient per ajudar-se a deixar de fumar, com per exemple l’acupuntura, la hipnosi o l’homeopatia, en principi, poden resultar en benefici del seu propòsit  però, a dia d’avui, unes tenen més evidència científica que d’altres (algunes no en tenen gens). 

En una entrada anterior (Cal intervenir més en tabaquisme !!!! ) vaig posar un enllaç a 2 revisions Cochrane. 

Una  d’acupuntura i l’altre d’hipnosi per ajudar a deixar de fumar i en les dues es trobaven molts problemes metodològics: estudis no controlats, mal dissenyats, biaixos... i determinaven que hi ha nul·la o molt poca evidència que aquestes teràpies ajudin a deixar de fumar.

Per tant, com a tècniques addicionals poden ajudar o, si més no, no perjudicar. 

El problema radica en quan substitueixin als mètodes amb més evidència.

Sovint la decisió de “passar a l’acció”, d’intentar-ho,  resulta molt meditada i elaborada i molts cops costa de trobar el moment idoni, per tant, com ja he dit abans, cal fer-la amb el màxim de garanties possibles ja que un intent no reeixit pot significar desànim i una demora important en tornar-ho a intentar.     



Pel que fa a algunes novetats relacionades amb els tractament em resulta molt interessant  les “variacions” en les pautes d’utilització de la Vareniclina i les combinacions (al marge de les clàssiques combinacions de TSN) entre Buprpió i TSN.


Us deixo uns enllaços que parlen d’aquestes variacions:



Tractament estàndard amb Vareniclina de 12 setmanes. Els que arriben a aquest punt abstinents es divideixen en 2 grups. Un rep 12 setmanes més de Vareniclina i l’altre 12 setmanes de placebo.



Fumadors que no desitgen o no es veuen capaços de deixar de fumar en el proper mes però que desitgen reduir el consum i fer un intent en el propers 3 mesos.
24 setmanes de Vareniclina o placebo amb reducció del 50% de cigarretes en les primeres 4 setmanes, 75% dins de les 8 setmanes i deixar-ho a la setmana 12. Seguir el tractament fins a la setmana 24.


Els dos estudi proposen, encara que de diferent forma, Vareniclina durant 24 setmanes, i en els dos treballs s'obtenen bons resultats d’abstinència sense augmentar els efectes secundaris de forma significativa. El problema serà el preu final.




Bupropió, pegats de nicotina i Bupropió + pegats de nicotina i placebo.
El grup del Bupropió i el grup de Bupropió+Pegat de nicotina obtenia millors resultat, que placebo o pegats de nicotina sol, estadísticament significatius. Les abstinències també eren superiors si comparaven la teràpia combina amb el Bupropió sol, però aquí els resultts no eren estadísticament significatives.




Per acabar:


A la “Guia pràctica d’intervenció per ajudar a deixar de fumar per als professionals sanitaris”  trobareu un apartat que parla de tots els tractaments de primera línia (presentació, dosi, inici, durada, instruccions d’ús, combinacions, efectes adversos, contraindicacions......... ) però a mi m’agradaria ressaltar l'apartat que fa referència a les precaucions i efectes secundaris d’aquests tractaments ja que crec que és el punt més delicat a l’hora d’aconsellar un o altre tractament i per estar atent a possibles manifestacions no desitjades.

















dilluns, 22 de gener de 2018

Revista "Prevención del Tabaquismo" TABAC i PES

Avui seguim amb els articles de la revista “Prevención del Tabaquismo” i parlarem del darrer tema:

TABAC I PES:








Aquest article aporta una visió general sobre la relació entre tabac i pes, molt complerta. (No són molt bones noticies, tot i que segurament ja ho sabíem).




“.....en conjunto, los fumadores pesan menos al compararlos con no fumadores, independientemente del género, estado socioeconómico y ámbito cultural (…) se ha observado, en varios estudios epidemiológicos, una relación inversa entre el consumo regular de tabaco y el peso

“(....)Los autores calcularon que a los 12 meses el 16% de los abstinentes perdió peso, el 37% ganó menos de 5 kg, el 34% ganó entre 5 y 10 kg y un 13% ganó más de 10 kg. La media de ganancia de peso al año fue de 4,7 kg y esta ganancia de peso fue mayoren los tres primeros meses con una media de un kilo por mes”

“Como hemos visto en la anterior revisión Cochrane, los datos disponibles en la actualidad no son suficientes para realizar recomendaciones para desarrollar programas efectivos paraprevenir la ganancia de peso al dejar de fumar”







Donat el resultat dels estudis que evidencien la relació entre deixar de fumar i augment de pes, aquest article proposa intervencions “lleugeres” en relació al control del pes, quan s’està deixant de fumar.




“La evidencia científica disponible hasta la actualidad NO es suficiente para hacer fuertes recomendaciones clínicas para desarrollar programas nutricionales eficaces que permitan prevenir la ganancia de peso al dejar de fumar”.

el objetivo de la intervención nutricional durante la cesación debería estar orientado hacia la minimización de la ganancia de peso corporal a través de la puesta en práctica de estrategias de fácil aplicación que no demanden más esfuerzo del que el fumador está poniendo en su tratamiento de cesación”




Aquesta és la proposta “light” d’intervenció, pel que fa al pes, per a les persones que estan deixar de fumar:







Articles relacionats trobats a la xarxa:







Comencem per les conclusions d’aquest meta-anàlisi:



“ Smoking cessation is associated with a mean increase of 4-5 kg in body weight after 12 months of abstinence, and most weight gain occurs within three months of quitting. Variation in weight change is large, with about 16% of quitters losing weight  and 13% gaining more than 10 kg.”.


Una mitjana d'augment de pes de 4,5 Kg a l'any de la cessació, la majoria d'augment de pes es produeix en els 3 primers mesos. Gran variabilitat: un 16% perd pes un 13% guanya més de 10 Kg.



L’augment de pes sembla, almenys pel que fa als 12 mesos, independent del tipus de tractament utilitzat i tampoc sembla diferir dels que ho deixen sense cap tractament.



“At 12 months, 16-21% of untreated participants lost weight, 35-38% gained less than 5 kg, 29-34% gained 5-10 kg, and 13-14% of participants gained more than 10 kg. These proportions were similar for participants who had used first line treatment for smoking cessation”.




Tampoc hi ha diferències significatives entre els participants que van rebre intervenció dietètica per la seva preocupació en l’augment de pes i la població general de fumadors .



“We found no clear difference between the mean weight gain in studies that treated weight concerned smokers and those that treated the general population of smokers”.




Per tot això, en resum, aquest article ens explica que hi ha moltes probabilitats de guanyar pes (de forma moderada, aprox. 4 Kg.), els tractaments no tenen una gran influència en evitar l’augment de pes (sobre tot al cap de 12 mesos de seguiment) i les intervencions dietètiques específiques en el procés de deixar de fumar no està clar que funcionin (això no vol dir que no haguem d’aplicar el sentit comú en el consell dietètic al pacient que vol deixar de fumar).





Aquí també començo per les conclusions, com es pot veure són molt similars a les de tots els altres articles:

4 Kg. de mitjana, els beneficis en salut són molt més grans al deixar de fumar en comparació al riscos per l’augment de pes, en aquest article es proposa que cal fer intervenció en els pacients preocupats per l’augment de pes sense especificar clarament la intensitat d'aquesta.



Weight gain after smoking cessation is expected,  but only a minority of quitters experience excessive  weight gain. In our experience, the mean  absolute weight gain was 4 kg after 12 months of  continuous abstinence from smoking.
Altogether,  the health benefits of smoking cessation far exceed  any health risk that may result from weight gain.  Physicians should intervene on their weight-concerned  smoking patients to promote smoking cessation  by offering both behavioural and pharmacological  support”




Voldria ressaltar uns quants conceptes referits en aquest assaig:


Com en altres estudis, els extrems (15 Kg. o més, 16% en homes i 21% en dones) encara que amb percentatges petits, també cal que siguin valorats.



NHANES study, conducted from 1988 through 1991, has shown that the weight gain among smokers who quit that was in excess of the gain among continuing smokers was 4.4 kg for men and 5.0 kg for women over a 10-year period. 16% of the men and 21% of the women who had quit smoking within the past 10 years gained 15 kg or more




Aquesta dada ens diu que als 10 anys de deixar de fumar els ex-fumadors són més propensos a mantenir el sobrepès.



Quitters were significantly more likely to become overweight than those who had never smoked (...) quitters within the past 10 years prior the examination were significantly more likely than never smokers to remain overweight




No hi evidència clara en relació a que intervencions específiques per limitar l’augment de pes tinguin com a resultat una reducció en aquest augment. A més, intervenir simultàniament en dieta i cessació tabàquica por representar una reducció en els intents, en definitiva, pot resultar contraproduent.



“There is no convincing evidence that counselling  interventions specifically designed to mitigate  weight gain during a quit attempt result in reduced  weight gain, and smoking cessation  programmes that include a weight control component  have not successfully increased smoking cessation

“(…) Also, simultaneously dieting and quitting  has been observed to undermine attempts to  quit smoking







Com a resum final, aquest article proposa els consells recollits en l’actualització de la “Guidelines on Treating Tobacco Use and Dependence” dels EE.UU”







Després de tot el que hem vist i analitzat, com a punt final d'aquesta entrada i com a proposta pràctica de la intervenció en cessació tabàquica i control de pes m’agradaria tornar a posar l’ABC nutricional proposat en el primer article.