dimarts, 6 de març del 2018

Tractament Farmacològic

Avui reprenem les entrades relacionades amb la guia en 4 passos del PAPSF  i parlarem del tractament farmacològic. 

Seguint la guia, els tractaments estarien inclosos dins de l’apartat PREPARA’T (2n pas en la guia).

El punt de partida que m’agradaria ressaltar és que, per mi, els tractaments farmacològics són uns dels elements principals a l’hora d’ajudar a deixar de fumar.

Crec que si aquests augmenten les probabilitats d’èxit (hi ho fan d’una manera clara) no els podem menysprear ni deixar-los de banda, al contrari, crec que han d’estar més presents en el nostre consell antitabac.

La diferència entre aconseguir-ho i no aconseguir-ho (deixar de fumar) sovint pot ser tant gran que hem de posar a l’abast del pacient totes les eines de que disposem.

Un intent no reeixit pot representar una espera, una demora, en definitiva, una decisió de  tornar-ho a intentar de vegades massa llarga.

De la mateixa manera, penso que si el pacient té clar que vol intentar-ho sense cap tractament addicional, després de conèixer totes les possibilitats, els beneficis i els possibles problemes que poden comportar els tractaments, cal respectar i adaptar la intervenció a la seva decisió, encara que fumi dos paquets al dia.

En moltes guies es parla de tractament farmacològic a partir de 10 cigarrets al dia. És evident que el tractament cal individualitzar-lo, però en una persona que fumi 5, 7 o 8 cigarrets al dia, no creieu que li aniria bé, per exemple, un substitut de nicotina en forma de xiclet, comprimit o esprai per algun moment molt concret? 

O, fins i tot, un pegat de baixa dosificació? Si això li pot ajudar o li pot fer sentir-se “protegida”, hem de negar-li?

Fins i tot la Vareniclina es pot utilitzar en persones fumadores de menys de 10 cig. al dia.

La seguretat dels tractaments farmacològics cada cop té més evidència científica.

Sovint en persones poc fumadores (entre 5 i 10 cig al dia) es produeix “craving” o sdr. d’abstinència al deixar de fumar i per aquest problema els tractament farmacològics funcionen molt bé. 


En un altre ordre de coses, la majoria de mètodes, tècniques o accions que pot utilitzar el pacient per ajudar-se a deixar de fumar, com per exemple l’acupuntura, la hipnosi o l’homeopatia, en principi, poden resultar en benefici del seu propòsit  però, a dia d’avui, unes tenen més evidència científica que d’altres (algunes no en tenen gens). 

En una entrada anterior (Cal intervenir més en tabaquisme !!!! ) vaig posar un enllaç a 2 revisions Cochrane. 

Una  d’acupuntura i l’altre d’hipnosi per ajudar a deixar de fumar i en les dues es trobaven molts problemes metodològics: estudis no controlats, mal dissenyats, biaixos... i determinaven que hi ha nul·la o molt poca evidència que aquestes teràpies ajudin a deixar de fumar.

Per tant, com a tècniques addicionals poden ajudar o, si més no, no perjudicar. 

El problema radica en quan substitueixin als mètodes amb més evidència.

Sovint la decisió de “passar a l’acció”, d’intentar-ho,  resulta molt meditada i elaborada i molts cops costa de trobar el moment idoni, per tant, com ja he dit abans, cal fer-la amb el màxim de garanties possibles ja que un intent no reeixit pot significar desànim i una demora important en tornar-ho a intentar.     



Pel que fa a algunes novetats relacionades amb els tractament em resulta molt interessant  les “variacions” en les pautes d’utilització de la Vareniclina i les combinacions (al marge de les clàssiques combinacions de TSN) entre Buprpió i TSN.


Us deixo uns enllaços que parlen d’aquestes variacions:



Tractament estàndard amb Vareniclina de 12 setmanes. Els que arriben a aquest punt abstinents es divideixen en 2 grups. Un rep 12 setmanes més de Vareniclina i l’altre 12 setmanes de placebo.



Fumadors que no desitgen o no es veuen capaços de deixar de fumar en el proper mes però que desitgen reduir el consum i fer un intent en el propers 3 mesos.
24 setmanes de Vareniclina o placebo amb reducció del 50% de cigarretes en les primeres 4 setmanes, 75% dins de les 8 setmanes i deixar-ho a la setmana 12. Seguir el tractament fins a la setmana 24.


Els dos estudi proposen, encara que de diferent forma, Vareniclina durant 24 setmanes, i en els dos treballs s'obtenen bons resultats d’abstinència sense augmentar els efectes secundaris de forma significativa. El problema serà el preu final.




Bupropió, pegats de nicotina i Bupropió + pegats de nicotina i placebo.
El grup del Bupropió i el grup de Bupropió+Pegat de nicotina obtenia millors resultat, que placebo o pegats de nicotina sol, estadísticament significatius. Les abstinències també eren superiors si comparaven la teràpia combina amb el Bupropió sol, però aquí els resultts no eren estadísticament significatives.




Per acabar:


A la “Guia pràctica d’intervenció per ajudar a deixar de fumar per als professionals sanitaris”  trobareu un apartat que parla de tots els tractaments de primera línia (presentació, dosi, inici, durada, instruccions d’ús, combinacions, efectes adversos, contraindicacions......... ) però a mi m’agradaria ressaltar l'apartat que fa referència a les precaucions i efectes secundaris d’aquests tractaments ja que crec que és el punt més delicat a l’hora d’aconsellar un o altre tractament i per estar atent a possibles manifestacions no desitjades.