dilluns, 13 de març del 2017

Immunoteràpia per deixar de fumar

En aquesta entrada voldria parlar una mica de la vacuna antitabac o antinicotina, exposar molt resumidament, l’estat de la qüestió i aportar algunes reflexions referents a les vacunes.

Al final us deixaré uns articles per si voleu ampliar la informació o com a punt de partida per l’aprofundiment en el tema.


La immunització davant la nicotina es pot aconseguir de dues formes: activa o passivament.

La primera (immunització activa) és el que generalment s’anomena vacunació
administrar un immunogen i esperar que l’organisme produeixi els anticossos. 

La segona (immunització pasiva), en canvi, es tracta d’administrar l’immunogen a un altre organisme  perquè produeixi anticossos, o  estimular “in vitro” la producció d’anticossos, i un cop purificats administrar-los als essers humans.

Aquests dos tipus d’immunització tenen, d’entrada, diferents punts a favor i en contra.

IMMUNITZACIÓ ACTIVA

És lenta, necessita varies administracions per tal d’aconseguir uns nivell òptims d’anticossos, durant un període que pot arribar als tres mesos.

És barata.

IMMUNITZACIÓ PASIVA

Necessita més administracions per mantenir els nivell d’anticossos tot i que els nivells alts s’aconsegueixen ràpidament.

Un altre dels problemes principals de la immunització passiva és que tot el procés encareix molt el producte final.  


FUNCIONAMENT.

La partícula de nicotina no és una partícula immunogènica, és massa petita per produir una resposta immunològica.

Per això, el primer que cal fer és unir la partícula de nicotina a alguna cosa (conjugar-la), generalment a una proteïna transportadora, per poder convertir aquesta partícula en una capaç de crear resposta immunitària.

Un cop s’administra aquesta vacuna conjugada, la persona crearà uns anticossos específics contra la nicotina. Al rebre una dosi de nicotina aquests anticossos s’uniran en una gran proporció a les partícules de nicotina, i donada la seva mida, no traspassaran la barrera hematoencefàlica. 

Per tant, la nicotina no arribarà (en gran part) a l’encèfal i el mecanisme de reforç positiu, la sensació gratificant de fumar, l’efecte de recompensa, degut a l’alliberament de dopamina,  quedaria anul·lat.

En definitiva, es podria dir que FUMAR SERIA INÚTIL.


Aquest seria l’escenari ideal. Però no tot és tant “bonic” o senzill.

Crec que, en gran part, el problema principal és que el mecanisme pel qual es fuma i es manté aquesta conducta en el temps (la dependència) és molt més complexa que no pas l’efecte de recompensa que produeix la nicotina en arribar al cervell.

Que el cervell deixi de rebre nicotina és el que fan milions de persones al deixar de fumar. Els receptors nicotínics segueixen al seu lloc i necessiten ser estimulats per la nicotina per alliberar dopamina. Com que la unió dels anticossos amb les partícules de nicotina no és total, la vacuna no elimina totalment els símptomes de la síndrome d’abstinència, alguns els millora, però en relació al més important, el “craving” (el neguit per fumar), és molt poc eficaç.

També es corra el risc de que si limitem molt, però no eliminem totalment, l’arribada de nicotina al cervell és produeixi un fenomen que seria el de “consum compensatori”: si arriba menys nicotina en consumirem més, per compensar (efecte semblant al de fumar tabac "light"). 

Amb el conseqüent augment del risc degut a l’exposició més alta a altres substàncies que no són la nicotina (bàsicament cancerígens).


PROBLEMES DE LA VACUNACIÓ:

Els estudis clínics amb immunització activa han demostrat que hi ha una manca de control sobre el nivell d’anticossos obtinguts i, sobretot, una molt gran variabilitat entre subjectes.

També hi ha dubtes que l’aportació crònica i continuada de nicotina en grans quantitats (grans fumadors) resulti impossible de “segrestar” per part dels anticossos antinicotinics, encara que el seu nivell sigui alt.

Per altre banda, l’elevació lenta d’anticossos (fins a tres mesos) fa que pugui desanimar a pacients amb ganes de deixar-ho (iniciar tractament 3 mesos abans del dia D). Això es podria mitigar amb l’administració conjunta d’immunització passiva i activa però encareix molt el procés, s’han d’administrar més dosis i augmenta el risc d’efectes secundaris.


DIFERENTS ESCENARIS:

Vacunes per la cessació . No millora gaire el Sdr. d’abstinència. Elevació lenta i molt variable dels anticossos. 

Vacuna per la prevenció de recaigudes. Aquí tothom està d’acord. Al reduir molt l’efecte de recompensa de la nicotina, degut a l’escassa arribada de nicotina a l’encèfal, una “relliscada” en la fase de cessació tindria molt menys risc de convertir-se en una recaiguda definitiva.

Vacunes per prevenció. Vacunar a adolescents perquè no s’iniciïn en el consum? Molt controvertit. Vacunar embarassades? Calen molts estudis previs en adults que volen deixar de fumar.


CONCLUSIONS

Al final, un tractament que es podria interpretar com a “definitiu”, almenys per a la població general (una vacuna ja ho té això), cal ressituar-lo, en realitat, com a complement. En definitiva és una eina més, per ajudar a deixar de fumar i molt estretament centrada en propostes encaminades a prevenir les recaigudes.

L’avantatge de la immunització és que, donat el seu mecanisme d’acció únic, les interaccions adverses serian molt improbables al combinar-se amb altres tipus de teràpies.

Podríem acabar resumint que actualment la investigació en vacunes antinicotíniques  genera molts dubtes.

- Val la pena afegir la immunització dins de l’actual panorama de possibilitats terapèutiques?

- Aporta la immunització alguna cosa realment nova al procés de cessació?

- Millora significativament les taxes d’abstinència?

Hi ha una revisió Cochrane de 2012 sobre estudis d’efectivitat de la vacuna per deixar de fumar en els quals no es troben diferencies significatives als 12 mesos en nivells d’abstinència.

                                “Actualment no existeix evidencia de que les
                                vacunes contra la nicotina possibiliten l’abstinència
                                a llarg termini”.
                                “Es necessiten més estudis, tant pel que fa a la
                                cessació com pel que fa a la prevenció”


Com us he comentat al principi aquí us deixo els enllaços dels articles sobre immunització antinicotínica (especialment interessant m'ha semblat la transcripció de la conferència del Dr de Granda).