En aquesta entrada voldria parlar una mica de
la vacuna antitabac o antinicotina, exposar molt resumidament, l’estat de la
qüestió i aportar algunes reflexions referents a les vacunes.
Al final us deixaré uns articles per si voleu
ampliar la informació o com a punt de partida per l’aprofundiment en el tema.
La immunització davant la nicotina es pot aconseguir de dues formes: activa o passivament.
La primera (immunització activa) és el que generalment s’anomena
vacunació:
administrar un immunogen i esperar que l’organisme produeixi els anticossos.
administrar un immunogen i esperar que l’organisme produeixi els anticossos.
La segona (immunització pasiva), en canvi, es tracta d’administrar l’immunogen a un altre organisme perquè produeixi anticossos, o estimular “in vitro” la producció d’anticossos, i un cop purificats administrar-los als essers humans.
Aquests dos tipus d’immunització tenen,
d’entrada, diferents punts a favor i en contra.
IMMUNITZACIÓ ACTIVA:
És lenta, necessita varies administracions per tal d’aconseguir uns nivell òptims d’anticossos, durant un període que pot arribar als tres mesos.
És lenta, necessita varies administracions per tal d’aconseguir uns nivell òptims d’anticossos, durant un període que pot arribar als tres mesos.
És barata.
IMMUNITZACIÓ PASIVA:
Necessita més administracions per mantenir els nivell d’anticossos tot i que els nivells alts s’aconsegueixen ràpidament.
Necessita més administracions per mantenir els nivell d’anticossos tot i que els nivells alts s’aconsegueixen ràpidament.
Un altre dels problemes principals de la
immunització passiva és que tot el procés encareix molt el producte final.
FUNCIONAMENT.
La partícula de nicotina no és una partícula
immunogènica, és massa petita per produir una resposta immunològica.
Per això, el primer que cal fer és unir la
partícula de nicotina a alguna cosa (conjugar-la), generalment a una proteïna
transportadora, per poder convertir aquesta partícula en una capaç de crear
resposta immunitària.
Un cop s’administra aquesta vacuna conjugada, la
persona crearà uns anticossos específics contra la nicotina. Al rebre una dosi
de nicotina aquests anticossos s’uniran en una gran proporció a les partícules
de nicotina, i donada la seva mida, no traspassaran la barrera
hematoencefàlica.
Per tant, la nicotina no arribarà (en gran part) a l’encèfal
i el mecanisme de reforç positiu, la sensació gratificant de fumar, l’efecte de
recompensa, degut a l’alliberament de dopamina,
quedaria anul·lat.
En definitiva, es podria dir que FUMAR
SERIA INÚTIL.
Aquest seria l’escenari ideal. Però no tot és
tant “bonic” o senzill.
Crec que, en gran part, el problema principal
és que el mecanisme pel qual es fuma i es manté aquesta conducta en el temps (la
dependència) és molt més complexa que no pas l’efecte de recompensa que
produeix la nicotina en arribar al cervell.
Que el cervell deixi de rebre nicotina és el
que fan milions de persones al deixar de fumar. Els receptors nicotínics
segueixen al seu lloc i necessiten ser estimulats per la nicotina per alliberar
dopamina. Com que la unió dels anticossos amb les partícules de nicotina no és total, la vacuna no elimina totalment els símptomes de la síndrome d’abstinència, alguns els millora, però en relació al més important,
el “craving” (el neguit per fumar), és molt poc eficaç.
També es corra el risc de que si limitem molt,
però no eliminem totalment, l’arribada de nicotina al cervell és produeixi un
fenomen que seria el de “consum compensatori”: si arriba menys nicotina en
consumirem més, per compensar (efecte semblant al de fumar tabac "light").
Amb el conseqüent augment del risc degut a
l’exposició més alta a altres substàncies que no són la nicotina (bàsicament
cancerígens).
PROBLEMES
DE LA VACUNACIÓ:
Els estudis clínics amb immunització activa
han demostrat que hi ha una manca de control sobre el nivell d’anticossos
obtinguts i, sobretot, una molt gran variabilitat entre subjectes.
També hi ha dubtes que l’aportació crònica i
continuada de nicotina en grans quantitats (grans fumadors) resulti impossible de “segrestar” per
part dels anticossos antinicotinics, encara que el seu nivell sigui alt.
Per altre banda, l’elevació lenta d’anticossos
(fins a tres mesos) fa que pugui desanimar a pacients amb ganes de deixar-ho
(iniciar tractament 3 mesos abans del dia D). Això es podria mitigar amb
l’administració conjunta d’immunització passiva i activa però encareix molt el
procés, s’han d’administrar més dosis i augmenta el risc d’efectes secundaris.
DIFERENTS
ESCENARIS:
Vacunes
per la cessació . No millora gaire el Sdr.
d’abstinència. Elevació lenta i molt variable dels anticossos.
Vacuna
per la prevenció de recaigudes. Aquí tothom està
d’acord. Al reduir molt l’efecte de recompensa de la nicotina, degut a l’escassa
arribada de nicotina a l’encèfal, una “relliscada” en la fase de cessació
tindria molt menys risc de convertir-se en una recaiguda definitiva.
Vacunes
per prevenció. Vacunar a adolescents perquè no
s’iniciïn en el consum? Molt controvertit. Vacunar embarassades? Calen molts
estudis previs en adults que volen deixar de fumar.
CONCLUSIONS
Al final, un tractament que es podria
interpretar com a “definitiu”, almenys per a la població general (una vacuna ja
ho té això), cal ressituar-lo, en realitat, com a complement. En definitiva és una eina més,
per ajudar a deixar de fumar i molt estretament centrada en propostes
encaminades a prevenir les recaigudes.
L’avantatge de la immunització és que, donat el
seu mecanisme d’acció únic, les
interaccions adverses serian molt improbables al combinar-se amb altres tipus
de teràpies.
Podríem acabar resumint que actualment la
investigació en vacunes antinicotíniques
genera molts dubtes.
- Val
la pena afegir la immunització dins de l’actual panorama de possibilitats
terapèutiques?
- Aporta
la immunització alguna cosa realment nova al procés de cessació?
- Millora
significativament les taxes d’abstinència?
Hi ha una revisió Cochrane de 2012 sobre
estudis d’efectivitat de la vacuna per deixar de fumar en els quals no es troben
diferencies significatives als 12 mesos en nivells d’abstinència.
“Actualment no
existeix evidencia de que les
vacunes contra
la nicotina possibiliten l’abstinència
a llarg termini”.
“Es necessiten
més estudis, tant pel que fa a la
cessació com
pel que fa a la prevenció”
Com us he comentat al principi aquí us deixo
els enllaços dels articles sobre immunització antinicotínica (especialment interessant m'ha semblat la transcripció de la conferència del Dr de Granda).