Paquets/Any

En aquest entrada, la meva intenció és explicar breument el concepte de paquets/any. 

A l’atenció primària no es fa servir d’una manera habitual, s’utilitza més a nivell d’especialistes i, sobretot, en estudis de qualsevol tipus sobre tabaquisme i patologia, per això sovint el trobarem si llegim bibliografia sobre tabac.

Per mi, la principal avantatge d’aquest concepte és que ens dóna una idea de la “càrrega” de l’hàbit  tabàquic en una persona.

Es a dir, té en compte tota la vida del fumador, podríem dir que d’una forma acumulada, no solament el moment puntual de la valoració o intervenció.  

No està molt clara la relació directe entre els paquets/any i el càncer de pulmó. Molt més clara sembla estar (almenys jo he trobat més referències bibliogràfiques) la relació entre altes xifres de paquets/any i MPOC.

Per exemple, hi ha algun estudi proposa fer espirometria a tots el fumadors actius amb un consum acumulat de 20 paquets/any per tal de descartar signes incipients de MPOC.

En el paràgraf d'aquesta revista queda molt clar:

            “Atención integral al paciente con enfermedad pulmonar obstructiva  crónica”                        Guía de pràctica Clínica. Semfyc 2010

En un altre proposta, per exemple, s'"anima" a iniciar una “búsqueda activa“ (en castellà a l'original) de MPOC en pacients de més de 40 anys amb un consum acumulat de més de 10 paquets/any i alguna simptomatologia.

EXEMPLES DE CÀCUL:

Exemple 1

Pacient de 37 anys. Inici de consum en 18 anys, 10 cigarrets al dia durant 4 anys, fins els 22.

Als 22, 2 anys abstinent. Després recau i passa a fumar pràcticament 1 paquet fins l’actualitat (14 anys)

10 cig X 4 anys/20: 2 paq/any

20 cig. X 14/20: 14 paq/any

14 + 2: 16 paq/any.

Exemple 2

Pacient de 68 anys.

Es va iniciar als 20 anys, al cap d’una any fumava 2 paquets al dia

Als 61 anys IAM. 2 anys sense fumar.

Des de fa 5 anys fuma 5 cig. al dia

40 cig X 40 anys/20: 80 paq./any

5 cig X 5 anys/20: 1,25

80 + 1,25: 81,25 paq/any.

En definitiva, pot resultar una dada curiosa, més que no pas pràctica, a nivell d’Atenció Primària, però és el llenguatge comú de la bibliografia sobre tabac i patologia.

Espero que us hagi servit d’alguna cosa.

Gràfics

Avui, després de les “resaques” nadalenques (no necessàriament per culpa de l’alcohol), us presento, com a curiositat, 2 gràfics que utilitzava fa aproximadament 15 anys (o més) quan feia una consulta per ajudar a deixar de fumar, durant les guàrdies d’Atenció Continuada, a l’ABS Penedès Rural.

“Tal qual els ensenyava en aquella època”

1r.

Aquest primer és el clàssic gràfic de millores amb l'abandonament. Serveix, potser, de reforç motivacional, no té cap secret. 

_____________________________________

2n.

Aquest segon gràfic (que en realitat són dos) crec que és una mica més interessant. La primera part del gràfic em serveix per explicar l'acumulació del risc.

El risc d’emmalaltir pel tabaquisme és acumulatiu, a mida que passen els anys com a fumador, cada cop és més alt i, a més, la reducció del risc també és progressiva, per tant, cada cop ens costarà més temps tornar a un nivell  en concret (en relació als riscos) tal i com si ho haguéssim deixat un temps abans.

Potser és una mica embolicat però ho explico: el 1r punt negre del gràfic representa un moment concret en que es deixa de fumar, amb un nivell de risc també concret. Si seguim fumant uns quants anys més (fins el segon punt) el risc ha augmentat. Si ho deixem en aquest moment, per tornar a un nivell de risc com el del primer punt,  han de passar uns quants anys (entre la pujada i la baixada han passat bastants anys).

Tot això des d’una perspectiva “imaginaria”, “teòrica”, “virtual” o “idealitzada”, com vulgueu, però el que si és cert és que el risc de fumar està influenciat, entre d’altres, per la quantitat de tabac fumat i els anys de fumador (són els dos valors del famós concepte de càrrega de risc: “paquets /any” que es fa servir sobretot a nivell epidemiològic {faré una petita entrada per aclarir una mica aquest concepte}).

Per tant, com més temps es fumi més quantitat de tabac s’haurà consumit i més gran serà el risc acumulat. Tot això serveix per donar força a la idea de que QUAN ABANS MILLOR.

La línia de sota del gràfic explica l'evolució "típica i imaginària” de la majoria de fumadors (fases de la roda del canvi de Prochaska i DiClemente).

Arriba un moment en la vida de la majoria de les persones (en uns abans que en d’altres) en el que progressivament li dediquem més atenció al que podríem anomenar “cuidar-se”. El que considerem “excessos” els intentem reduir o eliminar i això passa també en relació al tabac.

La gran majoria de fumadors amb 15, 20, o 25 anys d’hàbit es troben en aquesta situació (i sovint aquest és el gruix de persones que demanen ajuda per deixar de fumar).

Per això, cal insistir en que el primer que tot fumador s’hauria de plantejar quan arriba aquest moment (“m’he de cuidar”) és deixar de fumar.

Abans que qualsevol altre opció, la que té una repercussió més positiva en la salut i en la prevenció de malalties és deixar de fumar (més que millorar la dieta, perdre pes, fer més exercici, reduir el consum d’alcohol......... encara que una cosa no sigui incompatible amb les altres) . 

Avui en dia, fumadors de certa edat i amb uns quants anys d’hàbit que segueixin en la fase de precontemplació n’hi ha molt pocs, I AIXÒ S’HA D’APROFITAR.

El conjunt d'aquests dos gràfics ens pot servir per reforçar dos conceptes molt relacionats en la intervenció, sobre tot, en pacients preparables, pacients amb ganes de deixar-ho, però amb ambivalències prou significatives com perquè representin un obstacle per intentar-ho. I així ajudar a decidir-se, a donar el pas, per a fer un intent.

Les dues idees que podem treure d’aquests gràfics són que cal treballar la idea de"punt final" de "no es pot aplaçar més" i cal passar a l'acció (a la fase d'acció), CAL FER ALGUNA COSA.

I la segona seria la idea de que “QUAN ABANS MILLOR”.