dilluns, 27 de juny del 2016

Entrevista Motivacional.



Tal i com vaig apuntar en l'anterior entrada avui penjo la primera de les dues entrades relacionades amb l'Entrevista Motivacional.

El primer que cal preguntar-se és: Què és l’Entrevista Motivacional?    


“La entrevista motivacional (EM) es un tipo de entrevista clínica centrada en el paciente que, fundamentalmente, le ayuda a explorar y resolver ambivalencias acerca de una conducta o hábito insano para promover cambios hacia estilos de vida más saludables. Facilita que el paciente se posicione hacia el deseo de cambio [motivació], tratando de ayudarle a reconocer y ocuparse de sus problemas presentes y futuros y potenciando su percepción de eficacia”.

Entrevista Motivacional. S.Lizarraga, M. Ayarra. 2001




En aquest paràgraf apareixen els dos conceptes claus de l’Entrevista Motivacional (EM):  l'ambivalència  i  la  motivació.
















L’AMBIVALÈNCIA és el nucli del problema i la MOTIVACIÓ és la clau del canvi.

L’ambivalència és normal en quasi totes les conductes addictives i no significa necessàriament una baixa motivació, cal saber treballar-la, ajudar a resoldre el “conflicte”. 
Si interpretem aquests dubtes com una manca de motivació davant un problema greu (fumar) el que aconseguirem és una relació d’enfrontament i el desenvolupament de resistències per part del pacient.

Treballar els sentiments que genera el “mal estar” del dubte o el conflicte intern que produeix l’ambivalència, pot significar un gran motor de  canvi.

L’entrevista motivacional ens ajuda a resoldre l’ambivalència en la direcció de  canvi.

L’EM es basa en 5 principis:

1.- Expressar empatia. Acceptar i respectar al pacient. Implica cert grau de solidaritat emocional
2.- Desenvolupar la discrepància. És important crear una dissonància cognitiva entre el que fa i el que vol fer. Que el pacient reconegui on es troba i on voldria estar. Cal treballar aquest “conflicte”.
3.- Evitar  la discussió. Evitar obligar, imposar necessitats de canvi o obligacions. Això pot crear resistències, estar a la defensiva i enfrontaments.
4.- Capgirar les resistències. Si apareixen saber “retrocedir” i buscar altres punts de vista juntament amb el pacient.
5.- Fomentar l’autoeficàcia. Cal que el pacient cregui en la possibilitat de fer el canvi. En la relació amb el pacient cal fer sortir i mantenir l’esperança, l’optimisme i la possibilitat de canvi. Ningú no comença un canvi si no creu que pot amb ell


Des d’un punt de vista teòric el desenvolupament de l’EM també ha ajudat a crear una nova visió, una nova interpretació, del que és la motivació.

Com diu JM Fuentes-Pila en el seu article:


“La motivación no es un bien, una cualidad que se posee o no. Es un estado, en relación con cogniciones, relaciones, emociones y contexto. Es cambiante en función de diferentes factores”.

La entrevista motivacional: llave del proceso de cambio en la dependencia nicotin-tabáquica”
Trastornos Adictivos 2005;7(3):153-65


La entrevista motivacional: llave del proceso de cambio en la dependencia nicotin-tabáquica”
Trastornos Adictivos 2005;7(3):153-65


Sovint pensem que la motivació és una condició imprescindible, el punt de partida, per iniciar una intervenció i sovint entenem la motivació com una entitat de la que és responsable exclusivament el propi pacient

Des d’aquest punt de vista els professionals ens convertim en classificadors del nivell de motivació del pacient.
 
Perdem de vista l’enorme tasca que hi ha per fer en la vessant d’”incentivadors” de la motivació del pacient. Sobretot tenint en compte l’especificitat de l’addicció al tabac la qual està profundament integrada en la vida de les persones, en la majoria dels casos des de la joventut. 

L’autor, en aquest article, apunta uns aspectes que cal tenir en compte a l’hora de “pensar” en la motivació.

La motivació és l’eix central del procés del canvi.
La motivació és multidimensional.
La motivació és dinàmica i fluctuant.
La motivació està influenciada per les interaccions socials.
La motivació es pot modificar.
La motivació està influenciada per l’estil del clínic.


L’Entrevista Motivacional potser sembla més adient per les primeres fases del procés (els no preparats) però no es pot perdre de vista en cap moment  de la intervenció ja que la manera d’interactuar amb el pacient que proposa l’EM serveix per qualsevol nivell. I, en tot moment, resulta de gran importància millorar la motivació  de les persones, per ajudar-les a dubtar, a planificar o a actuar.

En la propera entrada posaré uns accessos a uns articles sobre l’EM i a unes presentacions de “powerpoint” perquè us serveixin com a tast o punt de partida per si esteu interessats en el tema de l’Entrevista Motivacional. 

dilluns, 13 de juny del 2016

Qüestions Preliminars


En aquesta entrada m’agradaria parlar d'alguns temes, més aviat teòrics, relacionats amb la intervenció en tabaquisme, Situar-la dins el conjunt d’intervencions i consells que donem a l’Atenció Primària, ja que crec que, en el fons, ajudar a deixar de fumar es bastant semblant o té moltes coses en comú a ajudar a perdre pes o ajudar a millorar el control diabètic, per posar dos exemples (hem de pensar i tractar el tabaquisme com una malaltia crònica més).

En primer lloc, el que hem de tenir molt clar és que deixar de fumar és un procés amb diferents fases (un procés d’anys d’evolució, segurament)

Si mirem aquest famós diagrama ho veurem clar

                            Font: Model transteòric del canvi de Prochaska i DiClemente, 1984.


I les nostres tasques es limiten bàsicament a dues:
       
        - Situar la persona en el lloc que es troba dins d’aquest procés. Valoració-Diagnòstic (per poder ajustar el tipus d'intervenció).

         - Ajudar a avançar en aquest procés cap a la seva finalització (cessació). Planificació- Intervenció-Avaluació.


Això no és molt aliè a la nostra activitat habitual a la consulta, ho fem molt sovint en el nostre dia a dia, per tant, NO HEM DE PENSAR QUE NO SOM CAPAÇOS.

Si imaginem pacients amb malalties cròniques segurament fem coses semblants. Primer intentem saber que fa i que vol fer i, en relació a això, planifiquem una intervenció (consell verbal, informació escrita, ajust de medicació........) i pactem un seguiment. Igual que faríem amb un fumador.

Un altre tema que ens fa reduir la nostra “intensitat en la intervenció” és l’evidència de que un gran nombre de persones que ho intenten  no ho aconsegueixen i això ens pot frustrar o fer pensar que no val la pena intervenir  (no cal perdre el temps).

El primer que cal dir és que no tenim que “apostar-ho tot” a la cessació

Com dèiem més amunt, cal adaptar el consell a les necessitats del pacient. I per altre banda,  un intent de deixar de fumar sense continuïtat, una recaiguda, SEMPRE (¡¡¡¡SEMPRE!!!!) significa estar més a prop de deixar-ho.

NO ENS HEM DE FRUSTRAR NI CREURE QUE NO SOM PROU HÀBILS, PERÒ TAMPOC CREURE QUE NO HI HA RES A FER.

Pensar que quan una persona vol deixar-ho, ho deixa i que la nostra intervenció té poc a veure amb el resultat final, és un error. Molts fumadors ho deixen tot sols però la nostra ajuda segur que pot ser beneficiosa per un gran nombre de fumadors.

LA NOSTRA TASCA ES AJUDAR A AVANÇAR CAP A LA CESSACIÓ.

Hem d’ajudar a les persona a interioritzar la idea de que ES POSSIBLE DEIXAR-HO I QUE VAL LA PENA INTENTAR-HO

Sovint intento pensar amb el pacient obès que ha de modificar certs hàbits de vida sovint molt interioritzats  (bàsicament dieta i exercici). En aquests pacients ens centrem en la MOTIVACIÓ PEL CANVI (els guanys o beneficis que representen la modificació d’hàbits)  i aquí es on rau la peculiaritat de la intervenció en fumadors.

Hem de saber motivar perquè els “precontempladors” dubtin, els “contempladors” s’ho plantegin i els “preparats per l’acció” ho intentin.

______________________________



En altres entrades parlarem de les diferents fases d’aquesta “roda” i cosetes per dur a terme (segurament tornaran a sortir alguns temes citats més amunt) però ara, per acabar aquesta entrada, només voldria apuntar que per les primeres fases d'aquest procés existeix una eina d’intervenció molt interessant que ésl’Entrevista Motivacional”.

L’Entrevista Motivacional és un estil d’interacció terapèutica amb el pacient que pretén ajudar pel canvi.

Les properes dues entrades estaran relacionades amb l’Entrevista Motivacional, ja que crec que és un àrea interesantíssima i molt amplia on poder treure molts aprenentatges per la nostra activitat diària (pel que fa al tabaquisme i per molts altres tipus d’intervencions).

______________________________


Acabaré aquesta entrada amb una frase que es pot utilitzar després d’interrogar sobre l’hàbit tabàquic i de percebre ganes o intencions de deixar-ho o, almenys, dubtes de seguir fumant (“ho veig difícil, però algun dia ho hauré de fer!!”, “tinc ganes de fer-ho però em fa por {guanyar pes, fracassar...}” “la veritat és que em sentiria molt millor {física i anímicament}, però........” :

VOLS QUE QUEDEM UN DIA PER PARLAR DEL TABAC?


A partir d’aquí tot és possible !!!!!